L'Orquestra CAMERATA XXI i Ludmil Angelov brillen al Pau Casals

Nit màgica a l'Auditori Pau Casals del Vendrell; a dins i a fora. El canvi de temps podria haver fet presagiat el que va passar a l'escenari, però, per al públic que omplia la sala va ser un regal que anava més enllà de les expectatives prèvies. La secció de corda de l'Orquestra Camerata XXI, amb Tobias Gossmann al capdavant, iniciava el concert amb les Tres postal il·luminades de Xavier Montsalvatge, amb més llum que mai i donant pas a les Variacions sobre “La ci darem la mano” Op.2 de Frederic Chopin, amb la participació de Ludmil Angelov. El pianista búlgar va tornar a posar de manifest el control que té per equilibrar la balança entre la tècnica i l’expressivitat al servei de l’art, cosa gens fàcil amb una obra virtuosa com la del compositor polonès. El públic, que li ho va agrair, li va arrencar el primer dels dos bisos que oferiria, amb la interpretació del Capricho español de Moritz Moszkowski, que va provocar uns entusiastes bravos, i un Nocturn de Chopin capaç de deixar, en diversos cops de la interpretació, uns instants sense alè als que van tenir el privilegi d’escoltar-lo. Després d’uns minuts de pausa, el concert es va reprendre amb la interpretació de la Simfonia No.5 de Franz Schubert. La compenetració de la corda i la mesura del vent van brindar-nos una versió molt fresca però no menys intensa. A petició del públic, el concert va acabar amb un parell de regals: Italiana, de l’obra Antiche arie e danze d’Ottorino Respighi, i Hoe-Down d’Aaron Copland, amb broma inclosa del director, sentenciant, així, un dels concerts més brillants que aquesta orquestra ha ofert al Festival més important, per mèrits propis, de les comarques tarragonines.