Simfonia No.5 en Si bemoll Major, D485

La 5a Simfonia: Passió i oblit

Hi ha un lloc a Viena a on la història de la música es torna tangible, on els fets, els noms i les obres es transformen en una realitat concreta, silenciosa però irrefutable. És suficient sortir del Rhin que delimita el centre ciutadà i caminar cap al sud, fins al barri de Simmering. Aquí es troba el cementiri de Zentralfriedhof, el més important d'Àustria, on descansen alguns dels grans noms de la seva història. Caminant cap al centre del majestuós espai, es troba les tombes dels que van transformar la música entre el classicisme i el romanticisme, des Gluck i Salieri fins Mozart i Beethoven. Al seu costat - pocs metres de distància -, entre les de Strauss i Brahms, apareix una altra tomba, elegantíssima, d'un altre compositor, el destí el va apropar al seu estimat Beethoven més enllà de la vida, molt més del que el mateix hauria pogut imaginar: Franz Schubert.

La "Simfonia N º 5 en si bemoll major" D.485 va ser escrita el setembre de 1816. És l'última escrita durant el període en què treballava com a mestre, vivint amb el seu pare. El primer moviment “allegro” presenta dos temes poc contrastats, el segon es un tranquil “andante con moto”. El Menuetto recorda a Mozart i l’allegro vivace comença amb un tema de contradansa a la manera de Haydn.

No obstant això, no va aconseguir arribar a l'escenari d'un teatre o d'una sala de concerts, o fins i tot les màquines d'una impremta. La primera audició pública va tenir lloc al Palau de Vidre de Londres al mes de febrer de 1873, però no es va editar fins 1885. Per a la Viena d'aquells anys, Schubert no era ningú.