La flauta de bec

La flauta més antiga que es conserva està al Gemeentemuseum de La Haia (a Holanda) i data de l’any 1350 aproximadament: una flauta de gairebé 700 anys d’antiguitat! La majoria de flautes d’aquella època tenien 6 forats en lloc de 8 com tenen ara i estaven fetes de fustes molt variades: banús, boix, cirerer, auró o  palissandre. Fins i tot hi havia flautes fetes d’ivori i d’os. Que les flautes eren molt habituals en la vida de l’Edat Mitjana ho demostra el fet que sempre que trobem joglars i trobadors a les pintures de l’època, sempre se’ls representa tocant la flauta, i no solament a les places i als mercats: també als palaus del reis i nobles. Fins i tot en obres literàries tant importants com el Tirant lo Blanc (del segle XV) es parla dels músics que acompanyaven el rei en temps de guerra: “En les seues tendes los uns parlen de guerra, los altres d’amors; los uns sonen llaüt, los altres arpa, una mitja viola, altres flautes e cantar a tres veus per art de música”. També era molt habitual que els joglars toquessin la flauta amb una sola mà mentre amb l’altra tocaven un timbal: els avantpassats del flabiol i tamborí actuals.