Imagineu-vos un polític francès de finals del segle divuit, poderós com Richelieu, Fouché o l’actual Manuel Valls. Un polític amb llums i ombres, hàbil, culte i intrigant, l’autèntic “rei” de París en època de Lluís XV. Com a cap de la policia de la ciutat, sabia tot, tot, el que passava a carrers i salons (inclosos amors i “relacions perilloses”) i cap músic, com ara Mozart, podia tocar sense el seu permís. “L’home més ben informat de França” va ser el primer en fugir de la Revolució, deixant un o dos morts al darrere, en mans dels que el buscaven a ell. I va anar a morir a Tarragona. Per què Tarragona? us preguntareu. Potser perquè havia nascut a Barcelona? O hi havia raons ocultes?
Ens ho explicarà ell mateix, amb la millor música del seu temps, un temps de revolució musical. Us presentem tot un personatge: Anton de Sartine.
