Diuen que fa tres-cents anys, a Venècia, el carnaval durava mig any. També diuen que era la capital musical de les terres italianes. I també diuen que s’hi celebraven els millors concerts i les millors festes d’Europa. El que és clar és que a Venècia s’hi respirava la música: els cants dels gondolers, els teatres d’òpera, els orfenats dedicats a l’ensenyament de la música, els palaus dels nobles... Allà al mig, entre canals, gòndoles, la Plaça de Sant Marc i el Palau Ducal, van néixer alguns dels músics més destacats de tots els temps, com Antonio Vivaldi, Tomaso Albinoni o els germans de casa noble Alessandro i Benedetto Marcelo.
La música, a Venècia, no para de sonar.
