Al violoncel també se’l coneix amb el nom italià de cello (es pronuncia “xel·lo”), que és el diminutiu de violoncello. És el germà gran de la família dels violins: ve a ser com un violí, però molt més gran i per això sona molt més greu. Com que és tant gran, no es pot tocar recolçant-lo al braç, com els violins, sinó que l’has de posar dret a terra i tocar-lo assegut, col·locant-lo entre les cames. A la família de les cordes fregades encara hi ha un instrumet més greu, el contrabaix, que s’ha de tocar dret.
Un dels primers grans intèrprets de violoncel va ser un italià anomenat Francesco Alborea —a qui tothom anomenava Francis-cello (“Francis-xel·lo”)— i després en van venir d’altres com Luigi Boccherini. Però el més famós de tots els temps és el català Pau Casals.
En Pau va tocar el violoncel, va dirigir orquestres i va compondre obres musicals. Va ser un músic complert, i per això se’l reconeix arreu del món com a violoncel•lista, director i compositor, però, a part d’aquestes tres feines, Pau Casals va fer moltes més coses: va ser professor, va ser un gran activista musical (va crear festivals de música, va fundar orquestres, va produir gravacions de discs...) i, a més, va ser un model a nivell mundial en la lluita per la pau, la democràcia i els drets humans.
