Al nou continent l’emmirallament a la tradició cultura, als ritmes que surten de la pròpia terra, a la mirada vers passat proper, són clarament punts de connexió entre Villa-lobos i Romero. Heitor Villa-lobos descriu la seva obra: “La dansa més espiritual ens presenta el ritme més persistent i característic de Les embolades amb les més estranyes melodies del Brasil. La melodia suggereix el cant dels ocells”. Al mateix temps, Romero descriu la seva com: “La nova dansa veneçolana, derivada del Jaropo Venezolà i la Bossa nova Brasilera".
Per altra banda, al vell continent, la descoberta d’uns llibres d’àries i danses per a llaüt dels segles XVI i XVII que va transcriure de forma absolutament lliure l’any 1917 fan que Respighi desenvolupi la seva música recercant el so i l’estil més propis de la música de l’antiga Roma. Mestrestant, Albeniz i Turina busquen en la tradició i en la cultura popular la inspiració a les seves obres.
