400 anys en 1 hora

Un quintet de corda és com una orquestra en petit, una orquestra portàtil. El quintet de corda és l’orquestra de butxaca. Sovint, els compositors han utilitzat el quintet de corda com a orquestra portàtil: per exemple, Mozart o Chopin tocaven els seus concerts per a piano i orquestra acompanyats de quintet de corda quan no tenien prou diners per pagar l’orquestra sencera, o quan el lloc on tocaven era petit, com ara la sala de música del palau d’un noble.

L'època del Barroc va de l'any 1600 fins al 1750. En música hi ha alguns aspectes que són molt típics d'aquest període: l'inici de l'òpera, la música instrumental de concert, l'estil contrapuntístic, el lligam dels músics amb els seus "amos"... Els grans noms del Barroc són Bach, Vivaldi, Haendel...

L'època següent és la del Classicisme, que dura pocs anys: del 1750 al 1800. En aquest període es comencen a trencar els esquemes més rígids de la composició musical. És l'època de la simfonia i del quartet de corda, i de l'aparició d'un instrument que aviat serà el rei de tots: el piano. El fet social més rellevant és que els compositors comencen a deslligar-se de la noblesa i es converteixen en artistes lliures que poden vendre la seva música a qui millor els convingui. Els grans autors del Classicisme són Haydn, Mozart, Beethoven...

El segle XIX és el del Romanticisme, l'època d'explosió definitiva de l'artista: la individualitat es posa al capdavant de tot, apareix la figura del virtuós, la passió i els sentiments ho envaeixen tot i les normes de la composició musical es van desfent a bocinets: mana la llibertat creativa. La música deixa d'estar únicament als palaus i a les esglésies i es construeixen sales de concert per tot arreu. Són típics d'aquesta època la música programàtica, els recitals, l'òpera verista, la música de ballet o les obres per a piano solista. Els grans noms del Romanticisme són Mendelssohn, Brahms, Txaikovski, Chopin...